Dissabte renaixentista

Anit la Plaça del pou de barri del Rastre de Tortosa va ser una festa, una nit genial de la qual en vam ser part la meua darbuka i jo. Em vaig acoplar amb un grup de danses tradicionals i als entremitjos de les cançons vaig començar a arrear-me en solo fins que els demés feien un altra cançó. No es per posar-me medalles però quan veus un grup de gent ballant al ritme de la música que tu fas és una sensació difícil d’explicar, molt bonica.
Després a cantar garrotins per un grupet de gent que no passava de les 10 persones, més minimalista, però gratificant.
I al final ja després de converes irreproduïbles, per extensió i contingut, vam acabar Jordi Martí (La taverna d’Enrico, Traüt de Tarí, Mc Kensys Clan Band i Gadegang) i Sergi Molina (Bertomeu dels Quicos) esmorzant a un forn de Jesús. Eren les 7:30.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Dissabte renaixentista

  1. Sé perfectament el que és que la gent balli, doni palmes o canti la música que tu toques (i més si l’ has composada tu). És una sensació genial, sobretot si t’ has tirat hores i hores assajant. Brutal, no hi han paraules!!!

Els comentaris estan tancats.